TiagoBTT.com

El título de este artículo podría haber sido “si dejas de aprender, estás muerto” o “renovarse o morir” y frases hechas similares. Pero detrás de estas frases tópicas se esconde una gran verdad de la época que nos ha tocado vivir. Si me permites, te expondré mi caso. Pronto cumpliré los cincuenta. Llevo más de media vida trabajando. Si al empezar mi carrera hubiese opositado a notario, registrador y oficios similares, mi trabajo sería ahora exactamente igual que entonces. Tal vez, igual que en el siglo XIX. Pero no, me hice informático. Empecé teniendo que explicar en qué consistía mi trabajo y nadie lo entendía. Las pantallas eran verdes o naranjas. Los datos se guardaban en disquetes. Las impresoras machacaban papel con agujeritos. Internet no existía fuera de algunos centros
norteamericanos. El diseño y la tipografía eran mucho más propios de las artes gráficas que de nuestro trabajo como programadores. Nunca imaginé en aquellos tiempos que tendría que escoger una paleta de color o un tipo de letra para mis aplicaciones.
No hace falta que te cuente como es mi trabajo actualmente. Todo el mundo lo sabe o cree saberlo: los informáticos somos casi magos que podemos hacer cualquier cosa. Y cosas muy bonitas y molonas, que ayudan a la gente más en su ocio que en las aburridas necesidades de un contable. Puedes imaginar las veces que habré tenido que reinventarme durante estas décadas. Y según parece, aún me quedan veinte años para jubilarme. Por eso, hace dos meses lo dejé todo y me marché fuera de la Isla a pasar ocho semanas en un curso intensivo de programación web con compañeros de estudios y profesores que podían ser mis hijos por edad. Todas las clases son en inglés, por lo que he tenido que perder el miedo a presentar en público hablando en esta lengua. La experiencia fue tan positiva o más de lo que esperaba, con lo aprendido podré dar un empuje a mi carrera por otros cinco u ocho años más. Luego repetiré.
Por eso, si has leído hasta aquí, tienes mi edad y aunque tengas trabajo, no te apoltrones: todo va a cambiar y cada vez más deprisa. La Isla ya no nos protege del exterior como antes, muchos oficios desaparecerán, pero vendrán otros nuevos. No desaproveches ninguna oportunidad, piensa que dentro de un año desearás haber empezado hoy.

Alguns ja ho sabíeu: després donar-li moltes voltes, vaig animar-me a donar un gir al meu perfil professional. No us avorriré aquí amb detalls tècnics, només dir que vull canviar un 80% de la meva manera de treballar que fins ara ha estat molt enfocada a aplicacions per Windows. Ara toca donar més pes a Internet. O sigui, que me’n vaig anar a Internet, com el pato Willix .

He d’agrair a la meva família i els companys de feina que van saber comprendre lo important que era per jo fer aquest curs. Si tots ells no m’haguessin empès, no seria aquí. Una cosa que em feia por era que tot aquí és en anglès: les classes, les converses amb els professors e inclús amb els companys. Jo no tinc cap problema per llegir i escriure en anglès (de fet, estic portant un aquest blog com a pràctica), però una altra cosa és xerrar-lo.

Vaig trobar aquesta gent, http://www.ironhack.com que te donen un curs molt intensiu de 8 setmanes, molt focalitzat i pràctic. Els professors són professionals reconeguts que deixen la seva feina uns dies per a ensenyar-te com la fan. Poca teoria, molta pràctica. Per cada tema, que sol ser d’una setmana, tenim un professor diferent.

Ell lloc allà on fem les classes és molt inspirador: El MOB de Barcelona. Açò és un coworking! A Menorca en tenim de molt ben muntats, però la falta de gent que els faixi servir fa que no siguin tan atractius com aquest. Aquí està ple de gent treballant o creant com diuen ells. La gran majoria tenen ordenadors Apple Mac Book.  Arribem a ser unes 60 persones o més, tots ficats amb el seu Mac o llibreta o pissarra, o clapant tot es matí al sofà, o fent sessions de fotos, o imprimint en 3D, o comprant i venent bitcoins, o fent presentacions per a 40 persones, o fent sessions de coaching, o fent cerveses … tot unes 18 hores al dia. I també el cap de setmana.

Aqui no hi ha horaris. Amb els codis per obrir les portes que ens donen podem entrar a qualsevol hora de qualsevol dia.

No hi ha parets. Al costat nostre tenim, separats només per una estanteria, un grup d’unes 5 o 6 persones tots amb iMacs de 24″ que estan programant no sé què per ulleres de realitat virtual. L’idioma que se sent xerrar entre la gent d’altres grups també és l’anglès.

Noltros estem al soterrani del MOB, per lo que solec dir que en passaré 8 setmanes estudiant dins un soterrani. Normalment arribo a les 8:30 i no surt fins passades les 21:00. Dinam en una horeta o més i seguim. Tenim una cuina dues neveres i dos microones. Tots duen el dinar. També hi ha racons amb butaques i sofà per a fer una siesta que t’inspiri noves idees. Jo encara no he fet servir el sofà, però fa ganes després de dinar …

El MOB té un bar i lo primer que en vaig trobar en arribar va ser aquest estoc de Voll Damm. Açò me va animar. Aquí serà un bon lloc per treballar, vaig pensar.

Per a dormir, estic al pis que tinc llogat per a la meva filla que estudia tercer d’un grau de Moda, per lo que no m’he desconnectat del tot de la família. Encara que l’idea és no tornar a Menorca fins passades les 8 setmanes. Per anar i venir, m’he comprat una bici plegable d’alumini amb sis marxes del Carrefour. No podia estar tants dies sense vogar! Amb lo que m’estalviaré de metro en pagaré la mitat de la bici. Després la faré servir per tenir a l’oficina.

Si les setmanes em passen volant (ja en duem tres), els cap de setmana encara més. Entre manteniment del pis, comprar menjar, fer “deures” i dur un poc al dia la meva feina de sempre, no donen prou les 48 hores.

Els companys són molt variats. El nostre grup som 13 alumnes, 1 professor per setmana i dos TA (teacher assistant). Cada setmana ve un professor diferent. Tenim: dos britànics (que me costa entendre-los) que se passen es dia fent-se bromes i bevent cafè, un TA sudafricà que no se li entén una merda, una canadenca, un colombià, una veneçolana, un alemany, un lituà, un català, una catalana, un canari, un valencià, un gallec, un TA català i jo, que per cert, sóc el més vell i m’he deixat barba.

Un parell de dies per setmana ve un expert i ens fa una conferència. Lo més interessant és conèixer al conferenciant. Són gent en general molt jove (de fet, costa veure algú amb més de 30 anys per aquí), però amb uns contactes i una trajectòria impressionants. La majoria ja ha creat la seva empresa o va per la segona. Alguns han treballat a Silicon Valley i viatgen sovint.

Cada divendres “la casa invita” i tenim ronda de cerveses. Després de tota la setmana de dur treball, és un moment mol agradable compartir una birra amb mestres i companys.

I fins aquí han donat aquestes tres setmanes. Encara n’hi falten cinc. Cada vegada seran més dures, hem de preparar un projecte de final de curs, defensar-lo davant un jurat (en anglès tot) i els tres millors ho presentaran en directe per Internet i bastant públic assistent. Encara estic pensant quin projecte faré. Aquest és es meu ordenador, és un dels pocs que no és Apple.

Cada any m’escriu un grapat de persones que vol informació per venir a fer es Camí de Cavalls o voltar amb sa bici per s’Illa. Suposo que si aquest blog estigués més viu, serien més els que s’animarien a preguntar 🙂

Quin perfil té aquesta gent? Un sòl o un petit grup. En general volen muntar-se’ho ells i no pagar a cap empresa de serveis i generalment tampoc allotjament. Tot i que lis dono adreces d’empreses, quasi cap les contracte.

D’on solen ser? Principalment catalans. Però també n’hi ha hagut russos o italians.

Tots volen fer bici? No. Alguns són gent de caminar, però que em demanen informació igual.

Porten bici o la lloguen? La majoria porta la seva bici i ve per Ciutadella en barco. Els que la lloguen em demanen a on i lis dono les tres o quatre empreses que conec.

Acaben venint? Suposo que la majoria sí, ja solen tenir dates per es viatge. A tots els hi demano que en contestin dient com els hi ha anat i més o menys la meitat ho fan.

Arribes a conèixer-los en persona? Alguna vegada. Aquest any encara no he coincidit amb cap.

Hi ha algun famós? Potser ho són i jo no ho sé 🙂 Fa quatre anys en Santi Millán em va escriure i crec que va ser es primer contacte amb fer BTT a Menorca que va tenir. Em va contestar explicant sa seva experiència i que un company nostre (en Martín, como no!) l’havia trobat fent un parxe i l’havia ajudat. Quedi clar que aquesta vegada no era en Martín si no en Santi es que havia punxat.

Es van contents? Pel que sembla sí. A pesar de que me dedico a fer-lis por explicant que es Camí no és cap passeig, tots pensen que no n’hi ha per tant fins que s’hi troben. I després ho reconeixen.

Són gent d’alforges? Sa majoria sí. Tot i que lis dic que seran un problema, ells ho proven igual. Amb no voler pagar hotel ni transfers, han de dur-ho tot a sobre.

Lis recomanes venir en determinades dates? Sí. A tots els hi dic que si poden triar, ho faixin dins maig-juny o setembre-octubre, però molts no tenen aquesta opció. I clar, passen molta calor.

Per acabar, us deixo ses impressions d’un company que acaba de fer es Camí en solitari, amb calma i alforges, aquesta segona quinzena d’agost. Ell es defineix com un BTTero de sortides amb ets amics i una bici només suspensió davant.

Hola de nou Tiago,

T’escric un cop més, aquesta vegada encara des de Menorca havent completat ja la ruta sencera del camí de cavalls. L’experiència ha estat dura a trossos, però estupenda!!

Seguint les teves recomanacions vaig començar pel sud, i la veritat que potser és la part que més m’ha sorprès, ja que en sentir que era la part “fàcil” de la ruta pensava que seria un “paseíllo”, però tot i no tenir gaire desnivell a trossos se’m va fer bastant dura pel tipus de terreny.

El nord també va ser mooolt dur, però potser ja anava mentalitzat en què la bici estaria més estona sobre meu que no pas jo sobre la bici!!
Les pujades es van fer llargues, i els trams amb sorra encara més, però per sort no en son molts.
Vaig anar amb alforges (uns 10kg inclòs tenda, roba, 4 eines, menjar) i en el tram del nord vaig arribar a portar repartits, a més a més, fins a 5 litres d’aigua!
En la 1a etapa ja se’m va trencar una alforja, que vaig poder reparar provisionalment amb brides i cordill (després es tornarien a trencar per altres llocs, 2 i 3 vegades). També vaig punxar les 2 rodes alhora, per trepitjar on no tocava…les càmeres van quedar irrecuperables i vaig treure més de 20 punxes de cada coberta!! (Provant d’agafar un camí privat per tornar a Es xoriguer a dormir, recomanat per uns socorristes a qui vaig preguntar. Això de la propietat privada a Menorca es una tocada de collons, tot i que entenc que si no la gent es colaria per tot arreu. Encara que els camins apareguin al GPS tard o d’hora trobes una porta tancada o algú que et fa donar mitja volta).

Però tot i aquest començament la resta ha anat molt bé.
He estat 8 dies en completar-la. Amb calma, agafant-me algun mig dia de descans, per solucionar temes tècnics (càmeres noves, alforges noves a Maó, etc…) o simplement parant-me als llocs on em venia de gust parar.

En definitiva, la ruta m’ha agradat molt. És exigent tècnicament i requereix esforç, no només de cames, i té una varietat de paisatges i terrenys que la fan molt entretinguda. Passes moments de tot tipus durant el camí; fàcils, difícils,descansats, esgotadors…i gràcies a aquesta varietat, i per les ganes, no se m’ha fet pesada.
I Menorca m’ha agradat molt, només espero poder tornar en una altra temporada fora de ple agost! Les platges del sud són una passada, llàstima que massificades … Potser per això crec que prefereixo el nord. Almenys s’estava més tranquil!

Gràcies una vegada més pel track que vas penjar i pels teus consells, m’han estat molt útils.

Salut!

Es pròxim cap de setmana, organitzat per sa Coordinadora de Camins de Menorca, tindran lloc ses segones jornades dedicades a aquest bé que no valoram ni defensam prou: sa nostra rica xarxa de camins públics.

En concret, seran dues activitats, prou interessants.

Divendres 28 de març a les 20:00, a sa sala d’actes des Cercle Artístic de Ciutadella, tindrem un “caminòleg” d’excepció, el doctor en geografia i pèrit judicial especialitzat en camins, Xavier Campillo Besses. A sa primera part, ens xerrarà sobre sa definició, classificació i protecció des camins. A sa segona part, hem convidat a Consell i Ajuntaments a que ens diguin s’estat actual des camins que depenen d’ells. Pot ser alguns que no han fet es deures no vindran, però d’altres que sí poden mostrar orgullosos sa seva feina, ens ho explicaran en directe.

Diumenge 30 de març a les 9:00, a s’aparcament de s’escola de Tramuntana (carretera de Favàritx), iniciarem una excursió a peu, d’uns 10 Km per es recentment recuperat Camí Vell de Fornells. A més, s’estudiós Adolf Sintes ens xerrarà de sa Síquia Reial i altres elements etnològics d’aquella zona.

Vos aním a participar a aquestes activitats. Per a una entitat com sa Coordinadora ha suposat un gran esforç poder comptar amb sa presència d’en Xavier Campillo i mobilitzar tots ets altres elements per a donar forma a aquestes interessants jornades.

Ens arriba de s’Ajuntament de Maó aquest mail. Sa veritat és que coses com aquesta me fan enfadar (i a jo me costa enfadar-me). Si vas en BTT és per acabar brut de fang o de pols, ple d’arraps i amb sa bici necessitada d’un repàs mecànic després de cada sortida. Si no t’agrada embrutar-te, fes carretera. Si no vols banyar-te ses sabates, passes descalç o no passis per aquest camí. Així de clar.

Hi ha hagut un grup de voluntaris fent molta feina per a deixar aquest camí i altres transitables. Una minoria comparada amb sa molta gent que els disfruta. I també hi ha gent que dedica es seu temps i esforços a corcar polítics, a anar a reunions, a posar bona cara as propietaris que veuen com una selva que aïllava ses cases ara és un camí transitat. I per actes així, TOTS quedam malament.

Benvolguts,

Només pel vostre coneixement:
ens ha sorgit un problema a la part del camí d’Egipte (o vell de Fornells) que limita amb sa finca de Sa Muntanyeta.

Sa propietat ja ens va ha contactar per queixar-se de que les bicis circulen dins la propietat. Es veu que hi ha un tram molt embassat, i les bicis han optat per passar per dins sa finca per evitar-ho. També se me queixaven de que les bicis van molt ràpid per vora les cases.

Els hi vam dir que el tema de les parets i barreres era cosa de la propietat. Ells van alçar un tros de valla en aquest tram, i el mateix dia se’l van trobar tirat i amb marques de bicicletes. Me passaran fotos.

Què trobau que podem fer? Posar algun cartell? És un tema complicat, ja que per uns pocs incívics ho paguen tots.
Supòs que de cara a s’estiu, quan el camí estigui més sec el problema ja no hi serà…

Estem en contacte,

Salut,

Encara que fa temps que a petició de sa Coordinadora de Camins de Menorca s’Ajuntament de Maó ens va contestar amb aquesta relació, se m’havia passat fer-ne una entrada com sa que vaig fer sobre es Camins d’Es Castell.

En aquest cas, surten més de 76 kilòmetres de camins, dels quals 22,57 km no estan asfaltats en absolut i d’aquests 10,62 km no són aptes per a vehicles motoritzats.

En general, aquests camins estan prou nets i són transitables. Així i tot, iniciarem una campanya per tal de poder-ne recuperar algun que estigui tapat actualment.

Podeu baixar una relació i un mapa al enllaços següents:

Inventari Camins Maó

Camins rurals i Camí de Cavalls a Maó

Fa uns mesos se va constituir sa Coordinadora de Camins de Menorca. Aquí podeu llegir es seu manifest Des d’un primer moment, varis grups ciclistes com es Sherppas d’Es Castell, Bogues i Es Darrer Que Tanqui s’hi van unir. Un des primers passos va ser picar a ses portes de cada ajuntament per demanar un inventari de camins dins cada municipi. De moment, a falta de més informació que segurament sabrem a sa reunió que tindrà lloc dia 25/01/2012 a les 20:30 as Molí des GOB, s’ajuntament d’Es Castell ha respost amb aquest impressionant llistat de 86 (VUITANTA SIS!) camins. Si ses dades són certes, són 47661 metres: quasi QUARANTA VUIT KILÒMETRES! dins un municipi tant petit. Alguns camins són privats o militars, molts estan asfaltats, però sa majoria acompleix es requisit de no ser carreteres molt transitades.

Fitxers adjunts:

• Manifest de la Coordinadora de Camins de Menorca
• Llistat de Camins d’Es Castell. Font: Ajuntament

Després de sa darrera sortida de s’any, un altre èxit d’Es darrer que tanqui, toca fer nombres.

Per primera vegada des de 2005 no he fet més kilòmetres que s’any anterior, per només uns 30 km, es 2011 he vogat menys que es 2010. Pot ser hi ha faltat un viatge a Mallorca, o sa feina no m’ha deixat prou temps per anar en bici. És igual. Sa diversió i es bon ambient des grup, ses sensacions de conèixer tants rincons de Menorca, són iguals o millors cada any que passa. Aquí deix a qui ho vulgui mirar un parell de gràfiques.

Encara que estàvem en alerta groga per pluges i per vent, ha fet un dia boníssim de sol i calor. Aquí hi ha algunes fotos. Demà més.

MenorcaBTT 2011